Aquesta vegada, però, els russos han dit prou. Han dit que no toleraran més coaccions contra la població d’Ossètia. I han atacat alguns objectius militars de Tbilisi (la capital de Geòrgia). Acte seguit, el Parlament georgià ha declarat l'Estat de Guerra.
Després d’això, la comunitat internacional ha sortit ha fer una sèrie de declaracions (tan pràctics ells!) demanant la fi de les hostilitats i defensant la integritat territorial de Geòrgia. SI SENYOR! Els mateixos que van demanar la independència de Kosovo ara demanen la unitat de Geòrgia. Aquesta hipocresia només aconseguirà que a Rússia li comenci a pujar la mosca al nas: i amb raó.
Ossètia del Sud és un territori històricament rus que Lenin (aquell gran demòcrata admirat per la OTAN i els EEUU, pel que sembla ara per ara) va regalar a la República Socialista Soviètica de Geòrgia. El 90% de la població d’aquest petit territori ha accedit a la nacionalitat russa. Ossètia del Sud és una República de facto i vol deixar de ser-ho. Els ciutadans han aprovat en referèndum la seva voluntat de sortir de Geòrgia per annexionar-se a Rússia.
Quin problema hi ha? Per què no deixen que Ossètia o Abkhazia decideixin formar part d’un Estat o d’un altre?

Però el que més m’encurioseix: On són tots aquests que posaven el crit al cel perquè una colla d’exterroristes albanesos encara no tenien un altre Estat propi? On són la colla d’ignorants que tant admirava a la Gran Nació Kosovar?
Aquests han demostrat una vegada més que el tema de les nacions els hi importa una merda. Que l’únic que han estat fent ha estat llepar-li el cul als EEUU: a veure si algun criminal de guerra com Chenney o Rice s’implica amb la causa catalana.
Si estàveu amb Kosovo, amics independentistes, defenseu també el dret a l’autodeterminació d’Ossètia del Sud, Abkhazia, Transdnieper, etc.
Però és que sempre mola més defensar Kosovo o Txetxènia ¿no? Si els aliats d’en JB (Jorge Bush) van encaputxats, armats i es dediquen al tràfic d’armes, defensarem la seva lluita. Si per contra, són població civil que ha aprovat en referèndum la seva voluntat d’abandonar un Estat per formar part d’un altre els abandonarem a la seva sort.
Eh! Que se m’oblidava. La gran lluita dels defensors de les Nacions sense Estat no està ara per ara a Ossètia; està fent manifestacions per la independència del Tibet. Després que el Dalai Lama ja ha dit per enèsima vegada que no vol la independència i que els xinesos es mereixen uns Jocs Olímpics.
0 comments:
Post a Comment